Observatori Fabra

trans.gif (43 bytes)
trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)blank.gif (49 bytes)
 

blank.gif (49 bytes)

 

grog1.gif (890 bytes)   grog3.gif (888 bytes) blank.gif (49 bytes)
 

 

L'origen de l'observatori Fabra cal buscar-el al 1894, quan la Real Academia de Artes y Ciencias de Barcelona entregà a la Diputació de Barcelona un projecte dirigit pel reputat meteoròleg Eduard Fontserè i Riba, per a construir un observatori astronòmic, meteorològic i sísmic en el Tibidabo. La Diputació no ho va acceptar, però la llavor ja estava plantada.

En 1900, el marquès d'Alella, Camil Fabra i Puig, industrial i mecenas, va donar molts diners (al voltant del 80% del pressupost) per a desencallar la situació i fer realitat el projecte. Una gran placa al peu de la muntura del gran telescopi ens recorda avui aquest fet.

Al 1902 comencen les obres i Josep Comas Solà rep l'encàrrec d'esmenar el projecte original i dirigir les obres. L'edifici és obra de l’arquitecte Domènec Estapé i la seva construcció va durar dos anys (1902-1904). Al 1904 Comas Solà fou nomenat el seu primer director.

 

Aquest fet va iniciar una forta enemistat entre Fontserè i Comas que va durar fins a la mort de Comas Solà (1937). A l'any 1912 l'Acadèmia de Ciències va proposar la direcció compartida de l'observatori, amb Comas Solà en la part astronòmica i Fontserè en la meteorològica. 

Inaugurat el 7 d'abril de 1904, amb la presència del rei Alfons XIII i diverses autoritats, l'observatori ha estat des de llavors un referent per a Barcelona, en el seu perfil de Collserola i com a símbol científic per a la ciutat. 

Situat a la vessant sud-est de la serra de Collserola, just una mica mes avall del Tibidabo, domina tota la plana del Barcelonès, el delta del Llobregat i part del Maresme. 

A l'esplanada de l'entrada hi trobem diferents aparells meteorològics entre els que cal destacar el pruviògraf d'intensitats inventat pel Dr. Ramon Jardí, aparell que no només permet mesurar la quantitat de pluja caiguda si no la seva intensitat. 

Entre els seus aparells astronòmics podem destacar:

 

Cercle meridià de la marca Mailhat de 200 mm d'obertura. 

Aquests aparells estan orientats segons l'eix nord-sud (meridià) i s'utilitzaven per a determinar en quin instant travessen el meridià estels de posició coneguda. Així es podia determinar l'hora exacta del lloc. 

Observeu l'estreta porta que arriba fins al sostre. Donat que un cercle meridià no es mou a dreta ni esquerra, amb aquesta obertura n'hi ha prou per oferir el camp de visibilitat necessari.

 

Micròmetre per a mesurar les posicions exactes dels astres sobre les plaques fotogràfiques. 

Plaques de vidre s'il.luminaven per sota i amb el micròmetre es podien mesurar les distancies angulars d'asteroides o cometes respecte d'estels amb coordenades conegudes. 



Fotografies del refractor Mailhat de 38 cm de diàmetre doble, visual i fotogràfic. Aprecieu l'escala, que es recolze a la paret i llisca sobre dos rails, i permet arribar a l'ocular.

Detall del telescopi; Veiem el marc per a posar les plaques fotogràfiques en el tub superior (4 metres de distància focal), i el porta oculars amb el micròmetre (caixa dorada) en el tub inferior (6 metres de distància focal). 

 

La recerca astronòmica al Fabra

Avui en dia la contaminació lumínica ha reduït el ventall de possibilitats observacionals de tots els observatoris propers a nuclis urbans. Tot i això, l'observatori Fabra segueix actiu en camps on encara pot ser de molt servei, com l'observació d'estels dobles i la participació en programes inernacionals centrats en l'estudi i seguiment d'asteroides (petits planetes). Actualment hi ha més de 5000 asteroides catalogats, però cal observar-los regularment i determinar les seves posicions (astrometria) per tal de conèixer amb més exactitud la seva òrbita.

Val a dir que aquesta és una especialització que no és nova al Fabra. En Josep Comas Solà, primer director de l'observatori (des de 1904 a 1937), en va descobrir 11 i va donar a un d'ells el nom de Barcelona.

Per a observar els asteroides cal prendre imatges de la part del cel on es troba l'astre i determinar la posició, direcció i velocitat del mateix en referència als estels de fons (astrometria). Aquestes dades permeten refinar i conèixer amb més exactitud l'òrbita de l'asteroide i, eventualment, dir si presenta cap perill de col·lisió amb el nostre planeta.


Referències:
Visites al Fabra: 93.317.05.36, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fotografies b/n: José Comas Solà; Astronomía; Manuales Gallach, Espasa Calpe 1932.


Darrera actualització: octubre 1998
Font: http://www.gea.cesca.es/~ipa/galeria/obsfabra/index.html

 
grog2.gif (888 bytes)   grog4.gif (888 bytes)
 blank.gif (49 bytes)
trans.gif (43 bytes)

 trans.gif (43 bytes)Grup d'Estudis Astronòmics      

trans.gif (43 bytes)
 blank.gif (49 bytes)