espai12.gif (814 bytes)

foedblau.gif (1455 bytes)

espai12.gif (814 bytes)

La volta celeste i el concepte d'horitzˇ. El zenit i el nadir  

ę
FOED

trans.gif (43 bytes)

  Index 

  PÓgina segŘent  espai6.gif (815 bytes) espai6.gif (815 bytes)
blank.gif (49 bytes) blank.gif (49 bytes)

La volta celeste

AtŔs que no es tÚ cap percepciˇ directa de les distÓncies dels astres, aquests se'ns apareixen com si estiguessin fixos sobre la volta del cel, limitada pel cercle de l'horitzˇ i de la qual ens sentim en el centre. Per a establir la posiciˇ d'un astre en el cel, els astr˛noms l'imaginen projectat sobre aquesta esfera. No importa quina sigui la dimensiˇ d'aquesta esfera imaginÓria per que Ús immensament gran comparada amb les distÓncies terrestres. Tan gran que arreu de la superfÝcie terrestre on hom es trobi sempre es pot considerar en el centre d'aquesta esfera. Aix˛ s'expressa dient que l'esfera celeste tÚ un rÓdi infinitament gran. No perdem de vista que l'esfera celeste Ús un fenomen ˛ptic, per˛ als astr˛noms els hi va molt bÚ per a establir els seus sistemes de coordenades. La sensaciˇ de que el cel Ús realment una esfera i que els astres es troben situats sobre aquesta Ús tan fort, que l'humanitat ho ha cregut aixÝ durant molts segles fins que el desenvolupament de la ciŔncia i de la tecnologia ens ha permŔs mesurar les distÓncies que ens separen dels cossos celestes.

 

El concepte d'horitzˇ

A causa del grandÓria tan gran de l'esfera celeste, Ús el mateix trobar-se sobre la superfÝcie de la terra que en el seu centre. Per aix˛, des d'un lloc amb la vista sense obstacles, muntanyes o edificis que bloquegin la visiˇ, sempre es veu la meitat de l'esfera celeste (Figura 1). Es diu horitzˇ astron˛mic al cercle que limita aquest hemisferi (la meitat de l'esfera visible). Podem comprovar que l'horitzˇ astron˛mic Ús el cercle tallat sobre l'esfera celeste pel pla tangent a la Terra, situat en el lloc on es trobi l'observador (Figura 2). I Ús com si aquest pla passÚs pel centre de la Terra, si ho comparem amb les distÓncies de les estrelles Ús exactament el mateix. Generalment es diu horitzˇ a la lÝnia que en camp obert sembla separar el cel de la terra, o de l'aigua si ens trobem a la vora o en el pr˛pi mar.

Figura 1. Si la volta celeste Ús suficientment gran respecte a la Terra, llavors sempre veurem la meitat de la mateixa, com es pot apreciar en aquesta figura

 

El zenit i el nadir

El punt de l'esfera celeste que es troba exactament sobre el cap de l'observador es denomina "zenit", i Ús el punt que assenyalaria en l'adreša d'una plomada vertical. La vertical Ús perpendicular al plÓnol horitzontal i, per aix˛, el zenit forma un angle de 90║ amb l'horitzˇ. El punt de l'esfera celeste oposat al zenit, i que es troba just sota els peus de l'observador es denomina "nadir" (Figura 3).

Figura 2. Des de qualsevol punt de la Terra, l'horitzˇ es situa com un pla tangent al nostre planeta en aquest punt i nomÚs permet veure la meitat de la volta celeste. Aix˛ explica per quŔ des de qualsevol punt es veuen unes estrelles i unes altres no. Si estem en un punt l'horitzˇ el qual Ús l'indicat amb 1, aleshores podrem veure l'estrella A per˛ no la B i la C, mentre que en el punt que tÚ com horitzˇ l'assenyalat com a 2, podem veure l'estrella A i B per˛ no la C.
espai6.gif (815 bytes)

Figura 3. Situaciˇ del zenit, el nadir i l'horitzˇ sobre la volta celeste.

 

QuŔ passa amb l'horitzˇ si ens elevem sobre la superfÝcie de la Terra?

Evidentment si ens situem a certa altura sobre la superfÝcie de la Terra, com pot ser en un aviˇ, el cel no estÓ limitat pel pla tangent a la Terra sinˇ per un con el vŔrtex del qual estÓ l'observador i des del qual s'albira mÚs de la meitat del cel (Figura 4). Per tant el cercle de l'horitzˇ ja no es situarÓ a 90║ del zenit sinˇ a un angle superior. Per exemple, si ens situem sobre una muntanya a 1.000 metres d'altura sobre el nivell del mar, l'horitzˇ es situarÓ a gairebÚ 91║ del zenit. Des d'un aviˇ volant a 10.000 metres d'altura l'horitzˇ se situa gairebÚ 3║ per sota, Ús a dir, a 93║ del zenit, i es comenta que a 20.000 metres ja es comenša a apreciar de manera inequÝvoca la corba de la Terra. Si estiguÚssim en un satŔlĚlit a 1.000 km. sobre la superfÝcie de la Terra, aleshores l'horitzˇ retrocediria 30║, i en lloc de veure el 50% de la volta celeste en veurÝem el 75%. Per exemple, des del Telescopi Espacial Hubble, situat a uns 600 km. d'altura, l'horitzˇ retrocedeix uns 24║, pel que no pot observar-se tot el que es vulgui en qualsevol moment, sinˇ que cal esperar que a mesura que es vagi completant una ˛rbita, l'astre en qŘestiˇ sigui visible i aparegui darrere de la Terra.

Figura 4. Si ens situem a certa altura per sobre de la superfÝcie de la Terra, aleshores el nostre horitzˇ descendirÓ diversos graus per sota de l'horitzontal degut al fet de que el nostre horitzˇ ve donat per un con en el vŔrtex del qual estem situats nosaltres, en lloc de ser un pla.

 

blank.gif (49 bytes)

 trans.gif (43 bytes)Fundaciˇ Observatori Esteve Duran         

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)