espai12.gif (814 bytes)

gea_petit.gif (941 bytes)

espai12.gif (814 bytes) L'OBSERVACIÓ DIÀRIA DEL SOL
trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)
blank.gif (49 bytes) blank.gif (49 bytes)
 

EL NÚMERO DE WOLF

Rudolph Wolf va introduir el 1848 el seu mètode de registre de l'activitat solar a partir del recompte del nombre de grups i de taques universalment conegut com número o índex de Wolf o de Zurich. Encara que arbitrari, té la virtut de que el propi Wolf el va estendre cap el passat fins a les primeres observacions telescòpiques de Galileu i de Scheiner i que s'ha projectat, ininterrompudament fins els nostres dies (tasca realitzada per afeccionats), amb el que actualment posseïm registres de l'activitat solar dels últims 380 anys. El nombre de Wolf (R o W) es calcula a partir de la següent fórmula:

R = K (10G + f),

on K és una constant que s'assigna individualment a cada observador tenint en compte les seves dades i telescopi (multiplicant els seus registres per K s'obté el valor de l'índex de Wolf resultant de totes les observacions mundials). Provisionalment K = 1, doncs el veritable valor serà assignat pel centre coordinador una vegada hagi confeccionat l'estudi anual de totes les observacions. G és el número de grups de taques i f el número total de taques individuals. Així, si en un moment donat a la superfície solar un observador aprecia 3 grups de taques, contenint respectivament 11, 10 i 4 taques individuals, el número de Wolf serà:

3 x 10 + (11 + 10 + 4) = 55.

Aquesta manera de dur el recompte de l'activitat solar ha merescut moltes crítiques, doncs assigna el mateix pes a un grup de taques amb una extensió de varies desenes de milers de quilòmetres que a una simple taca formada per un porus individual de poc més d'un miler de quilòmetres de diàmetre. D'aquesta manera, tornant a l'exemple anterior, obtindríem el mateix índex si existissin sobre el Sol 5 grups individuals formats cadascun d'ells per un únic porus. Així doncs, caldria tenir en compte també la superfície de les taques (és un mètode més precís que també s'empra per a mesurar l'activitat solar), encara que per a poder relacionar els gairebé quatre segles d'observacions que es posseeixen d'aquesta manera, és recomanable no modificar la manera de dur l'índex. Moltes són les veus que s'han alçat i s'alcen en favor del canvi proposant diverses modificacions i encara que són encomiables aquests esforços, caldria preguntar-se, Quin fenomen dels observats és el més genuïnament representant del grau d'activitat solar. Per què un i no un altre? Com quantificar-els?  

 

MANERA D'OPERAR

Es recomana confeccionar diàriament un croquis de la distribució i grandària de les taques i fins i tot numerar-les, amb la finalitat d'identificar-les dia a dia i facilitar així la seva classificació en grups. S'ha de prestar la deguda atenció a com estan orientats aquests dibuixos amb la finalitat d'evitar confusions.

Realitzat el recompte de les taques i grups es procedirà a emplenar l'imprès mensual d'observació.

Dia Hora S Q G F W a b c d e f g h j Notes
                                 
                                 
                                 
                                 

En el rengle HORA en UT s'indicarà l'hora mitja de l'observació en Temps Universal.

En el rengle G s'anotarà el nombre de grups de taques, en el F el número total de taques comptades i en el  W el número de Wolf trobat per a aquest dia segons la fórmula donada més amunt.

Tot seguit s'indicarà la qualitat de la imatge d'acord amb l'escala internacional proposada pel professor K.O. Kiepenheuer. La S fa referència al grau de definició o finura dels detalls i la Q al grau d'agitació o moviment de les imatges.

Després ve la classificació dels grups de taques denominada de Zürich o de Waldmeier. Aquesta és la part que més preocupa als principiants als quals cal advertir que no deuen inquietar-se excessivament: L'aprendre a classificar correctament no és pas qüestió ni d'un ni de dos dies, sinó que requereix temps i experiència, i pert tant és més que comprensible que s'equivoquin. Cal tenir en compte que aquesta dada no té gran transcendència i en res afecta al número de Wolf. A més, Patrick S. McIntosh ha proposat una altra classificació, més racional però també un poc més complicada, modificant la classificació de Zürich i afegint altres dos paràmetres, la grandària de la penombra i la distribució de la taca. Actualment hi ha observadors que envien les dades en un format i n'hi ha que ho fan en un altre, pel que comença a haver cert garbuix (aquest el perill que esmentavem més amunt de modificar la forma d'obtenció de les dades si es desitja un seguiment històric).

Després ve l'apartat de NOTES . No cal que l'observador relati la seva 'vida i miracles', sinó exclusivament aquelles dades que poden haver afectat al resultat: canvi d'instrument o de mètode (es recomana utilitzar sempre el mateix telescopi i sistema d'observació ja que això afecta el factor K), observació incompleta per núvols, etc.

Finalment vénen les sumes i els termes mitjans tenint en compte que aquests són respecte al número total de dies observats (no pas el que fa als dies del mes). On posa Grups s'expressarà la suma total de grups observats i el número de Wolf mig es calcularà a partir de la suma total de grups i a la suma total taques (F) dividit pel número de dies d'observació.

 

QUALITAT DE LA IMATGE SOLAR: ESCALA DE KIEPENHEUER

El Professor Kiepenheuer va proposar una escala per a determinar la qualitat de la imatge telescòpica solar que ha estat àmpliament acceptada pels observadors (al principi únicament els professionals i després també els afeccionats). Es basa en l'aspecte qualitatiu que mostra la imatge fent intervenir dos paràmetres independents, la resolució (sharpness = nitidesa) i l'agitació (quietness = tranquil·litat o quietud). Al ser molt descriptiva, la diferència en l'assignació d'un valor donat de l'escala generalment no varia en més de 0,5 graus d'un observador a un altre, particularment el que fa referència al sharpness (per al quietness caldria fer servir un ocular amb una escala micromètrica). Per a realitzar aquestes estimacions és recomanable emprar cert augment, com a mínim uns 100 diàmetres. L'escala va de 1 (imatge perfecta) a 5, admetent-se graus intermedis: 1,5, 2-2,5, etc.

Sharpness

1,0 Visible alguna fina estructura en les grans ombres (grànuls umbrals). Estructures molt fines a la penombra.
1,5 Estructures fines a la penombra. Granulación molt definida.
2,0 Alguna fina estructura a la penombra i a les divisions ombra-penombra i fotosfera-penombra. Granulació ben definida.
2,5 Estructura de la granulació ben visible. Clara divisió entre ombra, penombra i fotosfera però sense fines estructures.
3,0 La granulación és detectable quan es desplaça la imatge solar. Poc contrast en la divisió ombra-penombra.
3,5 No és visible l'estructura granular. Difícil separació entre ombra i penombra.
4,0 Ombra i penombra només distingibles a les taques grans. No és detectable l'estructura granular.
4,5 Ombra i penombra només distingibles a les taques molt grans.
5,0 Ombra i penombra es confonen.

 

Quietness

1,0 No és detectable cap moviment a la imatge, ja sigui als llimbs o en el disc.
1,5 Moviment de la imatge (agitació) als llimbs menor o igual a 0"5.
2,0 Moviment de la imatge als llimbs entre 1" i 1"5. Febles ondulacions. Moviment a les taques pràcticament imperceptible.
2,5 Agitació als llimbs de 2 a 2"5, ben visible també a les taques. Ondulacions als llimbs solar.
3,0 Moviment de la imatge entre 3" i 3"5. Fortes ondulacions als llimbs.
3,5 Agitació entre 4" i 5".
4,0 Moviment de la imatge de 6" a 7".
4,5 Moviment de la imatge de 8 a 10".
5,0 Agitació major de 10".

Aquests graus de calibratge poden acompanyar-se d'alguns comentaris complementaris:

SHARP. Imatge molt detallada. UNSHARP. Imatge no detallada.
D.L. Doble llimb. jump. Imatge saltant.
und. Ondulació del llimb. n.m. La imatge no es mou.
l.m. Petits moviments de la imatge. L.M. Grans moviments a la imatge.
s.m. Esporàdics moviments de la imatge. s.l.m. Esporàdic moviment del limb.
s.d.l. Doble llimb esporàdic.  

Gràfica mostrant el número de Wolf dels últims 250 anys.

Index d'activitat solar:

NOAA: particle events
NOAA: sunspot numbers
Sunspot Index Data Center

 

red_arrow.gif (1009 bytes)

blank.gif (49 bytes)

 trans.gif (43 bytes)Grup d'Estudis Astronòmics         

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)