Temas de divulgación, ejercicios prácticos y material didáctico

trans.gif (43 bytes)
trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)


gea_petit.gif (941 bytes)

 

grog1.gif (890 bytes) blank.gif (49 bytes)
blank.gif (49 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Què hi ha allà dalt... Astronomia a nivell de neòfit o d'infant. Donar nom és conèixer: Presentació dels actors. Distàncies: on prenem les mides de l'escenari. Magnitud: quan l'actor secundari s'endú l’Óscar ... i com ho veiem aquí baix.

dquehiha.jpg (1442 bytes)

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) espa.gif (103 bytes)  Cat.gif (882 bytes) Astronomía de posición: bóveda celeste, concepto de horizonte, las estrellas en la bóveda celeste,  Los movimientos del Sol en el cielo, concepto de ecuador celeste y eclíptica, las constelaciones, coordenadas celestes, tiempo sidéreo y ángulo horario, las estaciones.

dbasic.jpg (6051 bytes)

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Galeria astronòmica de Catalunya: història dels seus observatoris. Observatori Català, Observatori Fabra, Observatori de l'Ebre, altres observatoris, bibliografies, etc.

dgaleria.jpg (8453 bytes)

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) espa.gif (103 bytes) Cat.gif (882 bytes) Las grandes búsquedas históricas de estrellas variables: el survey del Harvard College Observatory, los europeos, surveys actuales, personajes, observatorios...

dsurvey.jpg (9028 bytes)

trans.gif (43 bytes)trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Càlcul de la grandària i distància de la Lluna: exercici per calcular el diàmetre de la Lluna i a quina distància es troba

dgrandaria.jpg (7527 bytes)

trans.gif (43 bytes)trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) La rotació de la Lluna: sí la Lluna roda, com és que sempre ens mostra la mateixa cara? 

drotlluna.jpg (9318 bytes)

trans.gif (43 bytes)trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Així s'origina el blau al cel: per què veiem el cel blau? A la majoria dels humans la pregunta del per què veiem el cel blau?, els pot parèixer que no té cap sentit: «...el cel sempre l’hem vist blau, no pot ser d’altre color?

dcel.jpg (8318 bytes)

trans.gif (43 bytes)trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) espa.gif (103 bytes) Midiendo la penumbra durante un eclipse lunar: la fase penumbral de un eclipse de Luna es muy poco espectacular ya que el brillo de la superficie lunar a penas se ve atenuado excepto en las cercanias de la sombra. Sin embargo, convenientemente analizado nos puede dar mucha información.  

dpenombra.jpg (5388 bytes)

trans.gif (43 bytes)trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) espa.gif (103 bytes) Midiendo Venus: a partir de dos imágenes de Venus tomadas en diferentes fases, y conociendo el valor de la unidad astronómica (UA) y la masa del Sol, deduciremos la distancia a la que se encuentra este planeta del Sol, las distancia a la que se encuentra de la Tierra, e incluso su diámetro y su periodo de revolución alrededor del Sol. Es decir, calcularemos una buena parte de sus parámetros fundamentales, así cómo su período sinódico.

dvenus.jpg (5590 bytes)

trans.gif (43 bytes)trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) espa.gif (103 bytes) Cat.gif (882 bytes) ¿Por qué son oscuros los agujeros negros?: ¿Cómo puede ser que existan agujeros negros que atrapan la luz con su gravedad si los fotones no poseen masa?

dforat.jpg (6520 bytes)

trans.gif (43 bytes)trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) espa.gif (103 bytes) Información y ejercicios sobre la Contaminación Lumínica para público en general y docentes: información sobre la problemática de la contaminación lumínica y propuesta de actividades escolares relacionadas con el tema.

dllum.jpg (5085 bytes)

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Animació de l’eclipsi de Lluna del 21 de gener de 2000: L'ombra que projecta la Terra en la direcció oposada als raigs del Sol té dues zones ben diferenciades i concèntriques: la penombra i l'ombra pròpiament dita. Els eclipsis de Lluna només es poden produir quan la Lluna es troba a la banda oposada del Sol en relació a la Terra, per tant la fase lunar sempre serà plena. Pàgina del IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega (Josep M. Bosch).

declipsi.jpg (1307 bytes)

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Ocultació de Saturn per la Lluna: Al crèdit variable hem saltat de contents en adonar-nos que la nit de l'ocultació teníem el cel ras, i sobretot en adonar-nos que la turbulència va ser molt baixa, fins al punt que en algunes imatges de la seqüència que vam obtenir (més de cinquanta) el planeta presentava clarament l'estructura de l'anell i es veia en tres dimensions. Pàgina del IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega (Josep M. Bosch).

dsaturn.JPG (3545 bytes)

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Asteroide Barcelona (945): La nit del 18 de febrer de 1998 vaig capturar 1'asteroide Barcelona (945), descobert per l'insigne astrònom català Josep Comas Solà l'any 1921 des de la ciutat comtal. Aquest és un dels onze asteroides que va descobrir, a més de dos cometes i una estrella variable. Pàgina del IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega (Josep M. Bosch).

dbarna.jpg (557 bytes)

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes) Cat.gif (882 bytes) Pedres del cel: els NEO: Els NEO acostumen a tenir dimensions de pocs quilòmetres i, vistos des de la Terra, projecten un desplaçament tan gran respecte a les estrelles del fons del cel, que deixen una ratlla a la imatge. Alguns són potencialment perillosos perquè se'ns apropen massa, sobretot si pensem que els NEO pateixen fàcilment desviacions orbitals a causa de la influència gravitatòria dels planetes del Sistema Solar. Pàgina del IES Manuel de Pedrolo de Tàrrega (Josep M. Bosch).

dneo.jpg (924 bytes)

trans.gif (43 bytes)
espa.gif (103 bytes) La astrofísica Jocelyn Bell y sus hombrecillos verdes. Los púlsares: En 1967 una joven irlandesa de 24 años, Jocelyn Bell, preparaba su doctorado en física y sería la encargada de auscultar y seleccionar correctamente cualquier señal de procedencia cósmica, sus análisis les llevaría a descubrir los llamados Púlsares: la peculiar manifestación de estrellas de neutrones que por su densidad y rápida rotación proyectan por sus polos magnéticos haces de radiación electromagnética.

pulsar_p.jpg (2196 bytes)

trans.gif (807 bytes)
espa.gif (103 bytes) Las estaciones de Urano: El ciclo estacional de la Tierra es debido a la inclinación del eje rotación terrestre sobre su plano orbital. En otros planetas el ciclo estacional dependerá también de la inclinación que el planeta en particular tenga sobre su plano orbital. Un caso paradigmático es el de Urano, cuyo eje de rotación se encuentra inclinado casi 98º respecto de su plano orbital.

urano_ico.jpg (9048 bytes)

trans.gif (43 bytes)
espa.gif (103 bytes) Las estaciones de Tritón: La orientación del eje de rotación de Tritón puede calificarse de "anormal", inclinado 157 grados respecto al eje de Neptuno, el cual a su vez ya está inclinado 28 grados respecto al plano de su órbita. La combinación de ambos provoca cambios estacionales radicales en un complicado ciclo que dura unos 650 años.

triton_ico.jpg (8863 bytes)

blank.gif (49 bytes)
grog2.gif (888 bytes)
 
anterior.gif (1766 bytes) mapa.gif (1809 bytes)
trans.gif (43 bytes)

 trans.gif (43 bytes)Grup d'Estudis Astronòmics      

trans.gif (43 bytes)