Josep Comas Solà

trans.gif (43 bytes)
trans.gif (43 bytes)
anterior_red.gif (1701 bytes) inicio_red.gif (1659 bytes) mapa_red.gif (1789 bytes)
blank.gif (49 bytes)


 

go1.gif (900 bytes)   go2.gif (897 bytes) blank.gif (49 bytes)
   

Nascut a Barcelona el 17 de desembre de l'any 1868, Josep Comas Solà va dur a terme una important activitat observacional i investigadora i una intensa tasca divulgadora.

Josep Comas Solà l'any 1927 Va ser un científic que es va involucrar en la societat que li va tocar viure, divulgant la Ciència i en particular l'Astronomia i integrant a la societat els avenços més remarcables de principis del segle XX (automoció, aviació, radio, fotografia i cinema).

Descobrí dos cometes (un dels quals duu el seu nom, el cometa periòdic 32P/Comas Solà), un estel variable i onze asteroides, un dels quals va batejar amb el nom de Barcelona. Va fer remarcables estudis sobre Mart, Júpiter, Saturn i els estels dobles, estudis de geofísica i de física teòrica, i les seves conferències públiques foren nombrosíssimes.

Va ser director de l'Observatori Fabra de Barcelona des de la seva creació l'any 1904, fundador de la Sociedad Astronómica de España y América (1911), director del Servei de d'Astronomia de la Generalitat i membre d'honor de nombroses Societats Astronòmiques d'arreu d'Europa.

En memòria de la seva aportació a l'Astronomia el selenògraf anglès H.P. Wilkins va donar el seu nom a un cràter de la Lluna. En 1973 la Unió Astronòmica Internacional (IAU), organisme responsable entre altres coses de donar els noms oficials a astres i als seus detalls geogràfics, va reformar el nomenclàtor de la Lluna perdent Comas Solà el seu cràter per a guanyar-ne un a Mart.

En morir (1937), llegà la seva casa Villa Urania  i terrenys i els seus valuosos aparells astronòmics a la ciutat de Barcelona.


La vida

Tenia 15 anys quan va estudiar un meteorit que va caure prop de Tarragona, publicant el resultat de la seva recerca en la revista L'Astronomie. També de jove va realitzar alguns treballs d'un eclipsi de Lluna i de l'eixam meteòric de les Andromèdides del novembre de 1885.

En 1886 comença els estudis de ciències fisico-matemàtiques a la Universitat de Barcelona i es compra un telescopi de Bardou de 108mm de diàmetre amb el que va fer forca observacions de Mart, Jupiter i del Sol.

En 1893 comença a escriure una columna quinzenal d'astronomia al diari La Vanguardia, activitat que no es va interrompre que amb la seva mort en 1937. Es llicencià i començà a treballar a l'Observatori Català d'en Rafel Patxot, des del que portà a terme interessants observacions i treballs.

La Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona li va encarregar l'organització d'una missió a Elx per a estudiar l'eclipsi de Sol del 28 de maig de 1900. Poc després va esdevenir acadèmic i va rebre l'encàrrec de modificar el projecte original de l'observatori del Tibidabo que poc abans havia fet en Eduard Fontserè. Quan el mecenas Camil Fabra i Puig va aportar els diners per a fer realitat el projecte del que seria l'Observatori Fabra, Comas en va ser anomenat director (1904), fet que va provocar l'enemistat de Fontsere.

Tot i ser el director de l'observatori , Comas observa molt des de casa seva, Villa Urania, on tenia el seu observatori particular.

Va morir el 2 de desembre de 1937 a causa d'una bronconeumònia . Per la seva popularitat, el seu enterrament va ser un dels mes multitudinaris vistos mai a Barcelona.

Les observacions i la recerca

En el camp de l'astronomia planetària cal destacar les seves observacions de Mart, resumides en un planisferi del planeta; cal destacar que Comas es va oposar al corrent liderat per l'astrònom nord-americà P, Lowell que proposava l'existència de canals que travessaven la superfície del planeta. Les seves nombroses observacions planetàries li van permetre descobrir la interacció entre la Banda Temperada Sud (STB) i la Gran Taca Vermella (RS) de Júptier i la rotacio diferencial (l'equador gira mes ràpid que els pols) de l'atmosfera de Saturn (1903).

També realitza interessants observacions dels satèl.lits de Júpiter, arribant a resoldre als seus discs i detectar detalls d'albedo en els mateixos i determina el diàmetre de Mercuri observant el eu trànsit devant del Sol de 1907 i 1909.

Va ser un impulsor de la fotografia i el cinema aplicades a l'Astronomia. Aprofitant l'eclipsi de Sol de 1905 una missió de l'Observatori Fabra es va desplaçar fins a Vinaròs (Castelló) per a observar el fenomen. Comas es va servir d'un cinematògraf Gaumont i adaptant-li el prisma de l'espectrògraf, va enregistrar en cinema, per primera vegada al món, un fenomen astronòmic.

En la vessant fotogràfica, Comas va preparar un atlas de 43 fotografies de gran camp titulat Atlas Fotográfico de la Zona Eclíptica, considerat el primer atlas fotogràfic d'aquesta zona del cel; també va practicar la fotografia estereoscòpica desenvolupant tècniques que li permeteren obtenir astrometria (mesures de la posició dels astres) de gran precisió i descobrir un parell d'estels variables, entre els que cal destacar una variable de tipus cefèida en la constel.lació de Libra.

Amb el retorn del cometa Halley l'any 1910, Comas l'observà i fotografià amb regularitat estudiant la seva activitat en forma de canvis de l'estructura de les cues i erupcions gasoses.

Després d'analitzar les direccions i el radiant dels meteors de la pluja del 9 d'octubre de 1915, va deduir que aquests procedien del cometa Giacobini-Zinner, rebent docs la pluja el nom de Giacobinides.

Va observar nombrosos asteroides amb tècniques fotogràfiques descobrint el seu primer (d'un total d'onze) en 1920 i desenvolupa un nou mètode pel càlcul de les òrbites d'aquests astres.

En 1908 va publicar les seves observacions telescòpiques on proposava l'existència d'una atmosfera a Tità, el satèl.lit més gran de Saturn.

Comas Solà va poder observar una propietat de les atmosferes planetaries anomenada "limb darkening" (enfosquiment vers el llimb).  La llum difosa i reflexada pel llimb travessa un camí més llarg a través de l'atmosfera, sent així més atenuada que la radiació difosa per la resta del disc.

Il.lustració de Tità feta per Comas Solà on s'aprecia l'efecte de "limb darkening".
Comas Solá. J. Observationes des Satellites Principaux de Jupiter et de Titan. Astronomishe Nachrichten, 179(4290). p289-290. (1908)

L'efecte de limb darkening de Tità, i per tant l'existencia d'una atmosfera en el major satèl.lit de Saturn,  nomes va poder ser reconfirmat en 1944 per Kuiper, qui ho va corroborar espectroscòpicament.

Però potser el descobriment que mes ha ajudat a donar a conèixer el seu nom va ser el cometa periòdic que va trobar el 4 de novembre de 1926, anomenat inicialment 1926f, i posteriorment P/32 Comas-Sola.

La innovació

L'esperit inquiet de Comas Solà el va portar a adaptar i aprofitar les innovacions tècniques de principis de segle acostant-les a la societat.

En 1905 aplica per primera vegada en el Món, les tècniques cinematogràfiques a l'Astronomia. Aprofitant una missió a Vinaròs per a estudiar un eclipsi total de Sol enregistra l'espectre de la cromosfera solar.

Co-fundador del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), disposà d'un dels primers cotxes a motor d'explosió que van circular per Barcelona. 

En 1908 funda, junt amb en Joan Sardà i Ballester, la Associació de Locomoció Aèria (ALA). Dels primers de volar en avió i entusiastes d'aquesta tècnica, Comas i Sardà organitzen l'onze de febrer de 1910 i en uns terrenys propers a Montjuïc (can Tunis) "El primer vol a Espanya". Per primer cop es pot presenciar l'espectacle insòlit d'un home pilotant un aparell volador propulsat a hèlix.

També va participar, en 1920, en la fundació de la primera emissora de ràdio d'Espanya, EAJ-1. Allí va tenir durant força temps un espai de divulgació científica.

La divulgació

A partir de 1893, i fins 1937, Comas escriví una columna quinzenal sobre Astronomia en el diari La Vanguardia, fet que li reporta força popularitat.

Entre els llibres escrits per Comas cal destacar "Astronomía y Ciencia General" (1907), "Astronomia" (1919) i "El Cielo" (1927) llibre que durant molts anys ha estat una referència permanent pels afeccionats a aquesta ciència.

En 1911 Josep Comas Solà va fundar i presidí la Sociedad Astronómica de España (més endevant anomenada Sociedad Astronómica de España y América - SADEYA), promoguda per Manuel Olió en clar antagonisme amb Salvador Raurich i Eduard Fontserè, els quals havien creat un any abans (1910) la Sociedad Astronómica de Barcelona. tot coincidint amb el pas del Cometa Halley. Els dos científics van portar així la seva rivalitat científica i personal al pla associatiu, però val a dir que si més no aquest fet va permetre l'extensió i la divulgació de l'Astronomia a molta gent.

Però potser siguin les incomptables visites guiades al Fabra i a l'observatori de Villa Urania el que mes van fer per difondre i acostar l'Astronomia entre els barcelonins.


Els asteroides

Comas Solà va descobrir onze asteroides, podent aportar els element orbitals (que determinen amb exactitud l'òrbita de l'asteroide) per a 8 dels astres. Els altres 3 no van poder ser tornats a observar fins més tard, quedant-ne dos sense nom, al morir Comas abans de que poguessin ser retrobats.

Actualment no descobreix un asteroide qui primer l'observa, sinó qui més observacions aporta per a la determinació exacta de la seva òrbita (per a poder permetre el seu seguiment i estudi).

Els asteroides amb òrbita coneguda reben un ordinal seqüencial i el nom que els dona el seu descobridor; a principis de segle s'anomenaven amb noms de dona. Els asteroides sense òrbita totalment confirmada es designen amb l'any del seu descobriment i dues lletres que fan d'ordinals.

804 Hispania 1915;
925 Alfonsina 1920; anomenat en honor a Alfons X el savi (protector de l'Astronomia) i Alfons XIII regnant en aquells moments.
945 Barcelona 1921; asteroide peculiar per la seva gran inclinació del plà de l'òrbita
956 Amelia 1922; dedicat a la seva segona esposa, Amelia Sala
1927AA   no tornat a observar fins 1960 per l'observatori de Cincinnati i anomenat posteriorment SADEYA.
1117 Reginita 1927; una amiga de la família, Regina C. de Triridor.
1102 Pepita 1928; diminutiu femení de Josep, el seu nom.
1929XA    
1929WG    
1136 Mercedes 1929; la seva cunyada, Filomena Mercedes Sala.
1188 Gothlandia 1930; dins la corrent romàntica, suposat origen de la paraula Catalunya.

Comas retrobà 93-Ambrosia (del que no es tenien notícies des del seu descobriment, 37 anys abans) i 629-Sernardina i aportà moltes mesures que van permetre determinar amb exactitud les òrbites d'altres asteroides.

Composició de 3 imatges CCD (100 segons d'exposició c/u) de l'asteroide 945-Barcelona on s'aprecia el seu moviment respecte els estels de fons durant un interval de 43 minuts. 
Imatge i observacions: Josep M Bosch

Telescopi newton de 1.500 mm de distància focal i 310 mm d'obertura.
Santa Maria de Montmagastrell, municipi de Tàrrega.


Cometa periòdic 32P/Comas Solà

El 4 de novembre de 1926 Comas va trobar un cometa periòdic que en òrbita el.líptica s'acosta a la Terra cada 8 anys i mig. Anomenat inicialment 1927f (el sisè cometa trobat aquell any) va rebre el nom del seu descobridor un cop confirmada la seva òrbita.

Les òrbites, el camí que segueixen aquest astres dins el nostre sistema solar, estan definides per una sèrie de paràmetres anomenats elements orbitals. Amb aquests paràmetres i algorismes adequats, es pot determinar la posició de l'astre en qualsevol moment.

El Bureau des Longitudes té més dades sobre l'òrbita de 32P/Comas Solà


Cràter "Comas Solà" a la Lluna

Nom otorgat pel selenògraf anglès Hugh P. Wilkins a un cràter de 65 Km de diàmetre que es troba situat al sud de Cordillera Montes, i a l'oest del cràter Lagrange; al sud-oest de la cara visible de la Lluna, força proper al llimb del nostre satèl.lit (vegeu imatge 120Kb).

En 1973, la Unió Astronòmica Internacional (IAU) va reformar i fixar la nomenclatura de la Lluna, perdent Comas el "seu" cràter però guanyant-ne un de més gran a Mart..


Cràter "Comas Solà" a Mart

En 1973 la Unió Astronòmica Internacional (IAU) va donar el nom de Comas Solà a un cràter de 132 Km de diàmetre. Situació: 15s 165w


Llegat Comas Solà

Donació d'en Francesc Almor a Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, el llegat Comas i Solà consta de la col·lecció completa dels articles de Comas Sola publicats per l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.


Referències:
Astrum, núm 77, revista de l'Agrupacio Astronomica de Sabadell.
Did Comas Solà discover Titan's atmosphere? ; Lorenz, Ralph D.
Astronomy & Geophysics, v. 38, June/July 1997: 16-18. illus. (part col.)


Inici
Actualitzat: Octubre 1998
http://www.astrogea.org/ipa/galeria/comas-sola/

 
go3.gif (900 bytes)   go4.gif (901 bytes)
anterior_red.gif (1701 bytes) inicio_red.gif (1659 bytes) mapa_red.gif (1789 bytes)
trans.gif (43 bytes)

 trans.gif (43 bytes)http://www.astrogea.org/ipa/galeria/index.html      

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)