Observatori de l'Ebre

trans.gif (43 bytes)
trans.gif (43 bytes)
anterior_red.gif (1701 bytes) inicio_red.gif (1659 bytes) mapa_red.gif (1789 bytes)
blank.gif (49 bytes)


 

go1.gif (900 bytes)   go2.gif (897 bytes) blank.gif (49 bytes)
   
ebre0.jpg (7949 bytes) Es va inaugurar el 8 de setembre de 1904 com una institució de caràcter privat de la Companyia de Jesús i ubicat a Roquetes (Baix Ebre), a prop de Tortosa, al costat del Seminari menor de Sant Josep. Les coordenades de l'observatori són latitud Nord 40º 49' 14" i longitud Est 0h 1m 58.4s

L'objectiu de l'observatori és estudiar la connexió entre l'activitat solar i diversos fenòmens elèctrics i magnètics del nostre planeta. Es per aquesta raó que ja el seu fundador, Ricard Cirera S.J. responsable de la secció magnètica de l'observatori de Manila (Filipines) entre 1809 i 1894, l'anomenà observatori de física-còsmica, sent així el primer observatori del món dedicat a aquesta nova especialitat.

Tot i que l'ànima impulsora de la creació de l'observatori de l'Ebre va ser el P. Cirera, cal no oblidar l'ajuda material, econòmica i anímica rebuda de l'insigne astrònom i geòleg valencià Josep Joaquim Lándener i Climent, que va permetre fer realitat l'Observatori. A la seva mort (1922) Lándener va donar la seva biblioteca i aparells d'observació i mesura a l'observatori.
 

Vista general

La fotografia mostra, d'esquerra a dreta, el pavelló d'oficines (pavelló Lándener) , 
el mòdul sísmic, el pavelló meteorològic, l'elèctric, el del servei aerològic, el de l'espectroscopi de protuberàncies, el pavelló astrofísic (amb el cercle meridià de 75 mm i la cúpula que protegeix el telescopi i els dos pavellons magnètics.

La inauguració pública i oficial va ser amb motiu de l'eclipsi total de Sol del 30 d'agost de 1905, la franja de totalitat del qual passava entre les terres del Baix Ebre i el Montsià i la Plana de Castelló.

Actualment el Observatori de Física Còsmica de l'Ebre és membre fundador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i des de 1991 es un institut universitari de la Universitat Ramon Llull.
 

Vista general

Vista parcial presa des de la torre del pavelló meteorològic. 

A primer terme es veuen els pavellons Elèctric (esq.) i del Servei Aerològic (dreta).

A primer terme davant el pavelló elèctric veiem dues garites meteorològiques. Al fons es veuen els dos pavellons Astrofísics.

Les activitats de l'observatori s'enquadren dins la Geofísica (sismologia, magnetisme, etc.), Meteorologia i Heliofísica (estudi del Sol).

Dins de l'apartat astronòmic citarem la ingent tasca d'observació i recopilació de dades portat a terme a l'Observatori de l'Ebre el qual focalitza els seus estudis en l'observació del Sol. L'observatori té una complertíssima col·lecció de milers de fotografies diàries del nostre estel abastant molts anys sense interrupció, i sent el catàleg d'un valor científic incalculable. A l'arxiu també consten els números de Wolf (mesura de l'activitat de la fotosfera del Sol) i les posicions de les taques i fàcules solars. L'observatori és conegut arreu del món per la seva tasca en l'estudi de les pertorbacions del camp magnètic de la Terra degudes a l'activitat solar.

També cal destacar que des de 1914 l'observatori ha anat publicant la revista Ibérica, durant molts anys única font d'informació de temes científics i astronòmics a casa nostra.

Vista parcial

Detall dels 2 pavellons astrofísics, espectrògraf de protuberàncies solars (esq.) i l'edifici amb l'espectroheliògraf, la cúpula amb el telescopi, i el cercle meridià (dreta).  

 

Les protuberàncies solars són ejeccions de material que el Sol envia a l'espai a velocitats que poden ser de molts centenars de Km/s. Les quantitats de matèria són tan grans i les distàncies tan enormes, que aquests fenòmens poden durar hores. 

Espectrògraf de protuberàncies consta de dues parts, un siderostat polar Lippann (aparell semblant al cel.lòstat) i un un telescopi i d'un espectroscopi com el de la fotografia. 

Espectroheliògraf, per a observar l'espectre (diferents longituds d'ona) de la llum del Sol. En particular aquest espectrògraf està calibrat per a separar i estudiar la ratlla del Calci (K) de l'atmosfera del Sol i poder prendre'n fotografies en aquesta línia de l'espectre. L'espectroheliògraf de l'observatori de l'Ebre és de la casa Mailhat i va ser el cinquè que es va instal·lar en tot el món.

Espectroheliograf 

Donat que l'espectroheliògraf està quiet i el Sol es mou, cal un aparell que gràcies a un mecanisme de rellotgeria i mecànica segueixi el nostre estel i amb l'ajuda de miralls pugui dirigir per reflexió la llum del Sol a un punt fix on hi tindrem els aparells de mesura (l'espectroheliograf). Aquest aparell és el cel·lòstat.   

Cel.lostat

Cel·lostat de la casa Grubb amb mirall de 200 mm. 

 

Telescopi equatorial

ASTRON2_EBRE.jpg (12374 bytes)

El telescopi equatorial de 162 mil·límetres de diàmetre, i de doble tub, un per a observacions visuals i per projecció (no s'ha de mirar mai el Sol directament ni a ull nu ni a través d'ajudes òptiques, les lesions oculars i la ceguesa estan garantides) i l'altre per a prendre fotografies. L'ús d'aquest telescopi és, eminentment per a l'observació i l'estudi del Sol. Recentment s'ha substituit per un altre telescopi de moderna factura.

 

Cercle meridià de 75 mm amb ocular micromètric per a la mesura exacta de l'hora. 

Els cercles meridians són telescopis, normalment de poc diàmetre, que exactament orientats sobre l'eix Nord-Sud (el Meridià) permeten observar i determinar amb precisió el moment en que estels coneguts, passen pel Meridià de l'observatori. Es pot així fixar l'hora i calibrar els rellotges de l'observatori. 

Avui en dia, amb l'us de rellotges atòmics, aquest ús dels cercles meridians ha perdut importància.

Cercle Meridia

Més modernament l'observatori de l'Ebre s´ha dotat d'un petit radiotelescopi i d'una segona cúpula que protegeix nous instruments per a un millor i més complert estudi del Sol. La fotografia mostra el pavelló astronòmic el juliol de 1985. 

lyot.jpg (8172 bytes)

 


L'observatori es pot visitar: 977.500511

Fotografies b/n: El observatorio del Ebro, Ignacio Puig S.J.
Imprenta moderna del Ebro de Algueró y Baigues, 1927

El llegat Landerer a l'Observatori de l'Ebre. 95 p. Maria Genescà Sitjes
Publicacions de l'Observatori de l'Ebre. 1994 

Fotografies color: Web de l'Observatori de l'Ebre


Altres links: http://www.readysoft.es/home/observebre/index.htm

Actualització: octubre 1998
Font: http://www.astrogea.org/ipa/galaria/obsebre/index.html

 
go3.gif (900 bytes)   go4.gif (901 bytes)
anterior_red.gif (1701 bytes) inicio_red.gif (1659 bytes) mapa_red.gif (1789 bytes)
trans.gif (43 bytes)

 trans.gif (43 bytes)http://www.astrogea.org/ipa/galeria/index.html      

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)