LA GRAN TACA ROJA  

 

 

La Taca Roja és el traç atmosfèric més durador i famós de Júpiter. La seva fama és llunyana en el temps, doncs data de 1878, que és quan va adquirir una notable intensitat i un color rogenc (d'aquí el seu nom). Malgrat això, no sembla que es tractés d'un fenomen nou, doncs ja al 1665 Jean Dominique Cassini va observar un objecte que, per la seva situació, intensitat i comportament, pot admetre's perfectament que fós l'autèntica Taca Roja, encara que no és acceptat unànimement. En efecte, la taca de Cassini va ser observada intermitentment entre 1665 i 1713, però des de llavors van transcórrer 118 anys sense que ningú més l'observés, fins que a l'any 1831 un dibuix de Schwabe la va tornar a mostrar, o més concretament, no pas la Taca Roja, sinó la cavitat o "Hollow" que la rodeja. Aquest traç de Schawe va ser vist intermitentment fins al 1856. I no va ser fins al 1859 quan realment va ser vista la Taca, al dibuixar Huggins un objecte ovalat blanc rodejat per un cordó fosc amb un aspecte "modern" semblant o igual a la Taca Roja que tots coneixem. Després, va deixar de detectar-se durant els anys següents, fins a reaparèixer majestuosament al 1878. Des de llavors, amb major o menor dificultat, ha estat observada sense interrupció fins els nostres dies.

 

Quatre dibuixos de Comas Solà mostrant la Taca Roja. A dalt, a l'esquerra any 1895 y a la dreta any 1897. Abaix a l'esquerra, 1902 y a la dreta 1904.

Un altre punt que pot qüestionar el que la taca de Cassini fóra la Taca Roja actual és que tenia una longitud d'uns 12°, mentre que quan va reaparèixer al 1878 i fins al 1882, la seva longitud va ser de 34°, i entre 1882 a 1920 de 30°. Durant els anys 50-60 del segle XX era d'uns 22-24 graus, només de 21° a la dècada que va de 1970 a 1980, i 18,5 graus a mitjans dels anys 90. És a dir, que les dimensions de la Taca estan minvant, segons Beebe i Youngblood, al ritme de 0°14 per any o d'uns 100 km/any des de 1920. Cal indicar que la reducció de dimensions amb el temps també ha estat observada en altres traços de Júpiter, com és el cas dels tres ovals blancs de llarga vida de la STB (WOS). Això sembla indicar que la Taca Roja no es mantindrà indefinidament, per la qual cosa és difícil d'explicar com dels 12° de 1665 va poder arribar a assolir els 34° de 1878, quan el més lògic seria pensar que la taca de Cassini hagués desaparegut durant  el segle XVIII i que la Taca Roja actual fóra un altre detall semblant, però distint. A més a més, la taca de Cassini posseïa un període de rotació de 9h 56m, uns 15 segons més llarg que la Taca Roja dels nostres dies.

Això que s'ha exposat, no descarta de cap manera el que la taca de Cassini i la Taca Roja foren el mateix objecte. D'una banda, les dimensions de la primera van poder ser subestimades, no tan sols pels deficients telescopis de l'època, sinó perquè és freqüent que l'est i nord de la Taca Roja es mostri decolorat i amb instruments petits o amb precàries condicions d'observació sembli més petita del que és en realitat. També perquè les observacions mostren que la Taca pot realimentar-se a partir de vòrtex més petits. Finalment, perquè un oval d'aquestes dimensions pot persistir molt de temps a l'atmosfera de Júpiter abans de desaparèixer.  

 

A l'esquerra, un dibuix de Cassini de 1672 que se suposa és una de les primeres representacions de la Taca Roja. A la dreta, un dibuix de Comas Solà de la regió de la Taca Roja al 1904. Noteu l'aspecte allargassat en longitud comparat amb l'actual que és més curt i arrodonit.

Esquerra, Júpiter el 20 d'agost de 1891 fotografiat des de l'Observatori Lick. Dreta, imatge del planeta obtinguda un segle més tard amb el Telescopi Espacial Hubble. Pot constatar-se la important minva que han experimentat les dimensions de la Taca Roja, la qual cosa fa suposar que no és un detall permanent, sinó que pot desaparèixer d'aquí a unes dècades o molt pocs segles.

 


planetes.gif (2293 bytes) inicial.gif (2093 bytes) continua.gif (1784 bytes)

mapaweb.gif (1879 bytes)