Bandes i zones      

 

Igual que Júpiter, el disc de Saturn està solcat per bandes fosques i zones clares paral·leles a l'equador. El seu contrast, excepte el de les Bandes Equatorials i la Zona Equatorial, és molt més baix que en el cas de Júpiter, sent de difícil detecció amb petits telescopis. A més a més la seva visibilitat depèn molt de la longitud d'ona utilitzada. Això és deu no sols a l'allunyament de Saturn del Sol, rebent menys llum i calor, sinó també a l'existència d'una boirina en altura.

La dependència de l'aspecte de les bandes segons la longitud d'ona amb què són vistes és tal, que es dóna el cas que on s'observa una banda fosca amb llum ultraviolada i violeta, amb altres longituds d'ona més llargues pot veure's en el seu lloc una zona clara, i viceversa.

Una altra característica és que, excepte comptats casos, les bandes de Saturn són llises, desproveïdes de detalls, i tampoc no s'observen grans ovals o remolins. I és que Saturn i Júpiter són planetes diferents, que a banda d'unes semblances a causa de la seva similar composició, també mostren grans diferències entre ells.

s08jl94.jpg (6162 bytes)
Saturn en llum infraroja (esquerra) i roja (dreta). D'entrada s'aprecia el diferent grau d'intensitat de les bandes i zones segons el color utilitzat. També és destacable que l'hemisferi superior apareix més uniforme que l'inferior. És deu al fet que el primer ha estat sumit en les tenebres durant diversos anys durant el llarg hivern de Saturn i just els primers rajos solars comencen a dissipar les boires superiors, molt menys presents a l'hemisferi inferior que ve de passar un llarg estiu. Un altre traç que es posa de manifest és que la visibilitat de les bandes varia de forma apreciable segons el gruix atmosfèric, l'angle d'incidència de la llum i la radiació utilitzada. Per exemple, les bandes apareixen més intenses i amples en els llimbs que al centre del disc. De la mateixa manera, aquest efecte produeix que la fosca banda equatorial de l'hemisferi inferior aparegui recta a la imatge infraroja de l'esquerra, com si no seguis la corbatura general del planeta, indicant probablement que al centre del disc estem observant nivells distints de la banda que en els llimbs.

 

Les canviants bandes i zones de Saturn

Una particularitat de Saturn respecte a Júpiter és la forta inclinació del seu eix de rotació, la qual cosa causa que tingui marcades estacions climàtiques al llarg del seu any que dura 29 vegades més que el nostre. Conseqüència d'això és que no sols el seus pols es veuen sotmesos alternativament a llargs períodes de foscor, sinó que també la radiació solar rebuda a les regions temperades varia considerablement. Això dóna com a resultat que l'aspecte de les bandes i les zones de Saturn varii al compas del ritme de les estacions climàtiques. Encara que gran part de l'activitat atmosfèrica probablement ve condicionada per la calor interna del planeta, això mateix posa de manifest que, com a mínim a les capes superiors de l'atmosfera, la dèbil calor solar rebuda és determinant.

Quan les regions de Saturn surten del seu llarg hivern i incideixen sobre elles els primers rajos solars, es mostren uniformes i pràcticament desproveïdes de bandes. A mesura que augmenta la radiació del Sol, van apareixent lentament bandes fosques, cada vegada més marcades. Aquest fenomen sembla que ve accelerat per l'aparició de petites tempestes "disparades" pel escalfament, almenys a altes latituds, que a l'expandir-se originen zones clares, mentre que el material més fred que descendeix per les vores, conforma les bandes fosques adjacents. El tema no està ben estudiat, doncs únicament les imatges CCD permeten obtenir suficients detalls i des de l'aplicació d'aquesta tècnica d'observació, encara no ha transcorregut un any saturnià complet.

Mostrem aquí, en primícia, aquestes variacions estacionals de les bandes descrites i un exemple de tempestats petites que en el seu desenvolupament originen noves zones i bandes.

pols.jpg (15516 bytes) Canvis d'aspecte de Saturn en poc més de quatre mesos. Les imatges mostren projeccions polars del planeta, pol nord (finals de l'estiu saturnià) a l'esquerra i pol sud (finals d'hivern) a la dreta. D'entrada salta a la vista la diferència entre ambdós hemisferis, detallats a l'estiu i relativament uniformes a l'hivern. Sorprèn la rapidesa amb què canvien les bandes i les zones, enfront al permanents que ho són a Júpiter. També s'aprecia que, a mesura que augmenta la radiació solar, es comença a desenvolupar l'estructura alternativa de bandes i zones a l'hemisferi sud (imatge inferior a la dreta). Nota: el semicercle exterior clar en les imatges de la dreta és la projecció de l'anell sobre el planeta.

 

evol_pol_n.jpg (34609 bytes)
Projeccions polars de l'hemisferi nord. D'esquerra a dreta, anys 1990, 1991, 1992, 1993 i 1994. Com es pot apreciar, a diferència del què ocorre a Júpiter, a Saturn es fa difícil de parlar de NNTB, NNTZ, NTB, etc., per a referir-se a bandes concretes, doncs aquestes canvien de posició i aspecte, és a dir, no són permanents.

 

polar_storm.gif (20466 bytes)

Projeccions polars de l'hemisferi sud de Saturn mostrant el desenvolupament d'una tempestat, assenyalada amb una fletxa, que es desplaça en sentit invers a les busques d'un rellotge, seguint els vents zonals dominants, mentre que la part davantera s'expandeix a major velocitat, de forma semblant a com ho fa el fum d'una locomotora de vapor, originant una àmplia zona blanca flanquejada per sengles bandes fosques. És a dir, la seqüència mostra un episodi de formació de bandes i zones, que dissipen les boires hivernals del que inicialment era un hemisferi llis sense detalls d'aquest tipus. A la imatge del 22 d'octubre, els núvols de la tempestat han perdut molta intensitat i pràcticament només s'observa com una zona clara. A la darrera, la tempesta ha cessat, apreciant-se que en el seu lloc ha quedat una zona, mentre que la seva vora sud ha creat la Banda Polar Sud i al nord una banda temperada.

 


planetes.gif (2293 bytes) mapaweb.gif (1879 bytes) inicial.gif (2093 bytes)