Titulo.jpg (14530 bytes)


PERFIL DE VENTS ZONALS EN TORN A 24ºN

Els registres històrics així com l'anàlisi de la informació subministrada per les sondes Voyager 1 i 2 i observacions posteriors, indiquen que el perfil de vents zonals s'ha mantingut globalment estable al llarg de tot aquest temps. Estabilitat tant des del punt de vista de localització dels jets (situació dels màxims i mínims), com de les magnituds de les velocitats. No obstant això, l'existència del mateix tal com es coneix, i sobretot la asimetria existent entre els hemisferis nord i sud plantegen incògnites que encara no han trobat resposta.

En torn als 24ºN se situa uns dels corrents en doll més intensos del planeta, amb velocitats dels vents zonals en el pic mesurades a partir de les imatges dels Voyager 1 i 2 (Limaye (1986), Beebe i Hockey (1985), Maxworthy (1984), Magalhaes (1990), Simon (1999)) entre els 160 ms-1 i els 180 ms-1. No obstant això la morfologia d'aquesta zona del planeta tal com s'ha mantingut des de 1991, està sent molt distinta de la trobada el 1979 durant els vols dels Voyager. Pot haver-hi certa relació entre la morfologia i el perfil de vents zonals?. Aquesta és també una pregunta sense resposta, però la mesura dels vents zonals pot donar una gran quantitat d'informació ja que permetrà comprovar si ha existit variació en <u> des de l'època Voyager el 1979.

El perfil de vents zonals del jet situat en torn a 24ºN es va obtenir mesurant directament la deriva de traçadors sobre imatges del HST, així com a través de tècniques de correlació. El perfil resultant emprant la tècnica de correlació es va calcular a partir de perfils d'albedo obtinguts d'imatges del HST en llum blava i a la banda del metà. També es va comprovar si existia alguna diferència significativa entre els perfils obtinguts en aquestes dues longituds d'ona, ja que cap la possibilitat que s'estiguin utilitzant distints marcadors a diverses altures a l'atmosfera joviana. La Figura 15 mostra els perfils mitjans en metà i en blau i pot comprovar-se que són virtualment idèntics. Per tant podrem barrejar tots els perfils i calcular un perfil mig que pugui comparar-se amb l'estimat a partir de traçadors.

Els perfils obtinguts a partir del seguiment de marcadors i per correlació són molt semblants entre si, i es representen junt amb el perfil de vents zonals del jet obtingut en llum violada per Limaye (1986) a partir de les imatges del Voyager 2 al febrer de 1979 a la Figura 16. Aquesta revela que mentre el perfil de vents zonals en torn els 23º.7N a 23º.8N presenta un màxim quasi exactament on va ser trobat al 1979, la seva forma i amplitud són diferents. L'aspecte més característic és la diferència de velocitats en el màxim del jet. El perfil estimat per traçadors dóna un pic a 125 ms-1 ± 13ms-1, mentre que mitjançant correlació s'obté 130 ms-1 ± 5 ms-1 (± 11 ms-1 sí es considera globalment la dispersió de totes les dades). Aquestes són les velocitats màximes mesurades per al jet entre 1994 i 1997, i concorda amb la velocitat de deriva dels vòrtex de llarga vida, la qual cosa fa suposar que aquests també actuen com a traçadors passius. Aquests valors estan notablement per sota dels 160 ms-1 als 180 ms-1 mesurats per diversos autors al 1979 segons dades dels Voyager.

 

 

 

 

Figura 15. Perfils de vents mitjans en blau i metà després d'efectuar un mitjana cada 0º.3. Pot comprovar-se que són pràcticament indistingibles.

 

Figura 16. Comparació dels perfiles de vents zonals obtinguts de 1994 a 1997 amb el observat el 1979.

 

DARRERA HORA: ELS MATEIXOS VÒRTEX VISTOS PER CASSINI?