Les erupcions de la NTBs

 
Una regió d'alt interès a Júpiter és la NTB. Això és així per dues característiques molt concretes. La primera és perquè a la seva vora sud es troba situat el "gran jet" de Júpiter, una estreta franja on els vents assoleixen una velocitat de fins a 180 m/s respecte el Sistema III, és a dir, molt més ràpids fins i tot que a la Zona Equatorial. L'altra circumstància és perquè la NTB també experimenta erupcions similars a les de la SEB.

Una erupció de la NTBs comença amb l'aparició d'una taca blanca als 24°N, seguida als pocs dies per un rosari de taquetes fosques, totes elles marxant a velocitats entre 100 i gairebé 180 m/s respecte al Sistema III, és a dir, amb derives diàries al voltant de -1,8 a -2,5 graus respecte al Sistema 1! Degut a aquesta alta velocitat, en molt poc temps circumval·len tot el planeta i regeneren la banda. En alguna ocasió, com al 1939 i 1975 poden existir dos focus simultanis d'erupció. La forma en què succeeixen i es desenvolupen aquestes erupcions apareix descrit amb detall a la literatura científica: Peek (1958), Reese i Smith (1966), Gómez (1978), Sánchez Lavega i Quesada (1988). Sánchez Lavega et al. (1991), Rogers (1995), entre d'altres.
 

 

Fases inicials de l'erupció de la NTBs de 1990. A l'esquerra, el 15 de febrer (data del descobriment), pot percebre's el material fosc que sorgeix darrere la taca blanca inicial de l'erupció. A la dreta, el 9 de març, el material fosc que segueix a la taca brillant blanca va regenerant la NTBs. Fotografies d'Isao Miyazaki amb un telescopi de 40 cm. L'erupció va ser descoberta pel propi Miyazaki el 10 de febrer, quan únicament existia la taca blanca. Noteu com aquests detalls, situats en els 24°N es troben bastant desplaçats cap al sud, dins de la NTrZ, característica pròpia d'aquestes erupcions.

 

Històricament, es van registrar erupcions de la NTBs en els anys 1880, 1891, 1929, 1939, 1964, 1975 i 1990. També van ser detectades algunes taques fosques i blanques posseint una alta velocitat, però no pas com a components d'una autèntica erupció, els anys 1926, 1970 i 1992-1999. És de destacar que l'activitat de 1939 va perdurar fins al 1943. També és possible que hi hagués taques amb derives molt altes entre 1915 i 1917, 1980 i 1985, encara que no va ser possible confirmar la seva velocitat.

Tenint en compte de que es tracta d'un fenomen poc freqüent, és interessant detectar-el des dels seus inicis. Els aficionats proveïts de càmeres CCD poden fer un gran servei comunicant immediatament qualsevol indici de nova activitat. La vigilància ha de realitzar-se principalment quan la NTB és molt dèbil o està absent. Per a no confondre's i evitar falses alarmas, cal indicar que aquest fenomen té lloc exclusivament a la latitud planetogràfica de 24°N. Qualsevol altre detall que s'observi a menys de 22 graus o a més de 26 graus, es pot estar segur que no correspon a l'activitat de la NTBs i per tant el seu interès és molt reduït o nul per als estudiosos d'aquestes erupcions. La latitud pot determinar-se mitjançant un programa informàtic, com per exemple LAIA, portant a terme ajust molt precís de l'el·lipse del planeta amb precisió d'un pixel.
 

Fase de desenvolupament de la pertorbació de la NTBs de 1975. Fotografia, obtinguda per Ch. Boyer el 2 d'octubre amb el telescopi de 1m de Pic du Midi. Atés que existien dos focus, la zona pertorbada es va estendre ràpidament i el 3 d'octubre ja afectava a tota la banda. L'erupció va ser descoberta fotogràficament el 15 de setembre de 1975 de forma independent per E.J. Reese des del New Mèxic State University Observatory, i per J.M. Gómez i Ll. Tomàs des de l'Observatori del Teide (IAC).

 

Bibliografia

puntet.gif (63 bytes)J.M. Gómez Forrellad, La extraordinaria actividad de la Banda Templada Norte de Júpiter en 1975-76, Monografía nº 4 de la AAS, 1978.

puntet.gif (63 bytes)B.M. Peek, The Planet Jupiter, Faber and Faber, London, 1958.

puntet.gif (63 bytes)E.J. Reese, B.A. Smith, A rapidly Moving Spot on Jupiter's North Temperate Belt, Icarus 5, 248-257 (1966).

puntet.gif (63 bytes)E.J. Reese, Jupiter: Its Red Spot and other features in 1969-70, Icarus 14, 343-354 (1971).

puntet.gif (63 bytes)J.H. Rogers, The Giant Planet Jupiter, Cambridge Univerty Press, 1995.

puntet.gif (63 bytes)A. Sanchez-Lavega, J.A. Quesada, Ground-Based Imaging of Jovian Cloud Morphologies and Motions, Icarus 76, 533-557 (1988).

puntet.gif (63 bytes)A. Sanchez-Lavega, I. Miyazaki, D. Parker, P. Laques, J. Lecacheux, A Disturbance in Jupiter's High-Speed North Temperate Jet during 1990, Icarus 94, 92-97 (1991).

puntet.gif (63 bytes)E. García-Melendo, A. Sánchez-Lavega, J.M. Gómez, J. Lecacheux, F. Colas, D. Parker, I. Miyazaki, Study of a new form of activity within the Jovian North temperate eastward jet, Bulletin of the American Astronomical Society, 26, nº 3, 1994.  

puntet.gif (63 bytes)A. Sánchez-Lavega, J.F. Rojas, E. García-Melendo, R. Hueso, J.R. Acarreta, J.M. Trigo, R. Morales, J.M. Gómez, Recientes estudios de vórtices en las atmósferas de los planetas gigantes: I. Júpiter, XXVII Reunión Bienal de la Real Sociedad Española de Física, 1999.

puntet.gif (63 bytes)E. García-Melendo, A. Sanchez-Lavega, J.M. Gómez, J. Lecacheux, F. Colas, I. Miyazaki, F. Parker, Long-Lived Vortices and Profile Changes in the 23.7N High-Speed Jovian Jet,  BAAS, Vol. 31, No. 4  (1999).

puntet.gif (63 bytes)E. García-Melendo, A. Sánchez-Lavega, J.M. Gómez, J. Lecacheux, F. Colas, I. Miyazaki, D. Parker, Long-Lived Vortices and Profile Changes in the 23.7°N High-Speed Jovian Jet, Icarus 146, 514 (2000).

 


planetes.gif (2293 bytes) inicial.gif (2093 bytes) mapaweb.gif (1879 bytes)