Suggeriments per a un programa d'observació amb CCD

 


Encara que l'observació visual és útil en una vigilància del planeta per a alertar sobre la presència de fenòmens interessants, per a poder realitzar el seguiment i estudi de les formacions jovianes ha de recórrer-se a les imatges CCD. Açò és així per diversos motius:


Objectivitat. Per expert i honest que siga un observador, no pot sostraure's a apreciacions subjectives que distorsionen la validesa de les dades. En ambients professionals únicament compten les observacions obtingudes amb medis impersonals.

Precisió. Els mitjans tradicionals d'obtenció de trànsits de detalls pel meridià, perfectament vàlids per a un seguiment succint de Júpiter, no proporcionen la precisió que requereixen molts estudis.

Mesures de latitud. La velocitat dels vents de Júpiter depèn molt directament de la posició dels detalls en latitud. Per a una velocitat i una regió donada, un detall pot ser molt interessant o no segons siga la seva latitud. Visualment és molt difícil de determinar i en cap cas s'assoleix la precisió requerida.


Les càmeres CCD proporcionen documents irrefutables i capten molt millor que l'ull els detalls planetaris, sobretot els de baix contrast. Programes informàtics com LAIA, permeten no sols processar les imatges digitals, sinó també fer una anàlisi de les observacions, tals com mesurar sobre les imatges la posició en longitud i latitud dels detalls i traçar planisferis.

Qualsevol càmera CCD pot servir, des de la més barata a la més cara. Així, per exemple, diverses de les imatges de Júpiter que il·lustren aquestes pàgines han estat obtingudes amb una CCD ST4. L'únic punt a tenir en compte és la qualitat de les preses, que han de tenir una resolució entre 0"5 i 1". Utilitzant una focal llarga, de manera que la resolució siga aproximadament de 0,4-0,5" per pixel i un filtre de color, només és qüestió d'habilitat i paciència, ja que fins i tot en els pitjors llocs, sempre sol donar-se algun moment en què les imatges estan més calmades.


        Algunes propostes d'observació...


Primer que res, unes de les millors aportacions a la planetologia que pot realitzar un aficionat és la patrulla rutinària diària. Serveix per a tenir "controlats" els detalls principals de Júpiter, conèixer el seu aspecte, la seva posició i comportament. A més a més, en el cas de succeir algun fenomen important o poc habitual, serveix per a alertar a la comunitat científica perquè pugui emprendre el seu seguiment amb tots els mitjans possibles: grans telescopis, HST, sondes interplanetàries...

Planisferi de Júpiter en llum blava traçat a partir d'imatges obtingudes amb el Telescopi Espacial Hubble (el sud està a dalt). En ell es mostren alguns dels detalls a què ens referim més avall.

Un gran avantatge de l'aficionat, o grups d'aficionats, és el poder emprendre treballs de llarga durada en el temps (anys) seguint uns mateixos detalls, la qual cosa sol estar vedat a la majoria de professionals, per la limitació de disposar de telescopi durant llargs períodes i també per la impossibilitat de prolongar un mateix estudi. Tenint en compte tot això, suggerim alguns treballs que podrien realitzar els aficionats amb imatges CCD:

 

 

        Regions polars


A partir de +65°N i -65°S fins al pols, no es disposa de dades sobre velocitats de vents i duració dels detalls. Els traços que s'observen són pocs, però perfectament visibles en imatges CCD obtingudes amb petits telescopis. Concretament, en els darrers anys ha sigut visible una espècie de banda o formació fosca entre els 62 i 65 graus Sud, que mostra estructura (veure el planisferi). Encara més cap al pol, vers els 65-67 graus Sud també són visibles dues o tres taques clares. Quines velocitats posseeixen? Quin és el seu temps de vida? Són les mateixes les que s'observen any darrere any? A quines latituds estan?

       SSTB

 

En els límits d'aquesta banda és visible un rosari de vòrtex anticiclònics blancs. Es troben situats a la latitud planetogràfica 40°S (-39 a -41). Interessa obtenir dades d'aquests ovals en el temps, tals com moviments, distribució, número i duració individual de cada un d'ells.


La imatge de la dreta mostra un d'ells fotografiat amb alta resolució per la sonda Galileu.

 

       STB

 

La STB es mostra des de fa uns anys molt alterada conforme els patrons clàssics, amb esvaïments en molts troços, canvis de latitud, presència d'una prima component en certs sectors, vòrtex ciclònics blancs i taques fosques molt roges en el seu interior, etc. (veure el planisferi de dalt). Això podria ser el preludi de canvis majors a la regió, tal vegada relacionats amb l'evolució que han experimentat les WOS en els últims temps.

Després de la col·lisió de BC i DE i posteriorment de FA, possiblement la STB experimentarà profunds canvis. Està pròxim la fi del fenomen de les WOS? Se'n generaran d'altres? No s'ha de descuidar el seguiment d'aquests detalls.

 

       SEB
 
Quan la SEB sigui dèbil, amb la SEBs quasi invisible i la zona intermèdia entre ambdues components blanca, mesclant-se pràcticament amb la STrZ, cal sotmetre la banda a una estreta vigilància, doncs significa que està pròxim l'esclat d'una erupció o SEBD.

L'activitat s'inicia amb la sobtada aparició en centre de la banda d'una taca brillant blanca, seguida d'una columna inclinada molt fosca, tal com mostra el dibuix de la dreta, original del descobriment de la SEB 1975B (J.M. Gómez).

 

      Zona Equatorial (SEBn-EZ-NEBs) 
 
A la SEBn, pel seu costat nord (a l'EZ) és rar observar detalls amb un temps de vida suficient per a poder calcular velocitats i períodes de rotació, ja que existeix un forta cizalla de vents que els destrueix i aparta. No obstant això, després d'algunes erupcions de la SEB poden existir detalls suficientment grans i alguns de molt llarga vida, com un vòrtex blanc aparegut en la SEBn-EZs en 1975-76 darrera la SEBD que va persistir durant bastants anys. També són rars els detalls ben definits al centre de l'EZ (EB) i s'hauria d'intentar seguir-los.

No obstant això, el major interès resideix als plomalls de la NEBs. Situades les seues bases en els 6°N, els estudis a mamprendre haurien de dirigir-se a:

1) Velocitats individuals a curt i llarg termini.

2) Identificació dels detalls en el temps (d'un a una desena d'anys).

3) Distribució espacial a curt i llarg termini.

4) Estudi d'interaccions entre plomalls que van a distinta velocitat.

 

Evolució dels plomalls de l'EZ de juliol a setembre de 1974. Noteu com el més fosc (que va ser el de llarga vida esmentat al parlar de de la 'plumes' de l'EZ), marxa a major velocitat que els davanters. Veure també la longevitat de la "rift" que precedeix a l'intens plomall davanter (observacions de J.M. Gómez i R. Reginaldo).

Una 'plume' de la NEBs-EZn fotografiada per la sonda Galileu. La imatge de dalt és en fals color, mentre que la de baix mostra unes tonalitats cromàtiques semblants a les reals.

 

     NTBs

 

És molt important detectar les erupcions de taques d'alta velocitat de la NTBs des del mateix moment en què es produeixen. Desgraciadament no solen avisar, perquè no necessàriament la banda ha d'estar molt dèbil o absent, com el cas de la SEB, pel que cal estar sempre alerta.

 

      Per a contactar...

 

En el cas de decidir-se a realitzar observacions CCD sistemàtiques de Júpiter, ja sigui en pla de patrulla o per a realitzar algun dels estudis aquí suggerits, ens agradaria que se'ns informés d'això amb el fi de poder establir unes vies de col·laboració. El correu privat ha de dirigir-se a: gea@astrogea.org (si us plau, no adjuntar fitxers amb dades).

Animem també a participar a la llista pública
astrogea. És per a debatre, junt amb molts altres aficionats, qualsevol qüestió relacionada amb aquestes observacions.

Les imatges CCD que se'ns remetin han de ser-ho sense processament previ.

 

planetes.gif (2293 bytes) mapaweb.gif (1879 bytes) inicial.gif (2093 bytes)