lletresverdes.gif

 

EL PROGRAMA PLANETARI DEL GEA

Des d'abans de la constitució del GEA, diversos dels seus membres ja desenvolupaven una intensa activitat en el camp de les atmosferes planetàries; des de llavors aquest tipus d'activitat no ha deixat d'intensificar-se, compaginada també amb col·laboracions en el camp de l'astrometria de satèl·lits planetaris. En els últims temps un camp que està adquirint un gran auge és l'astrometria d'asteroides, amb un creixent nombre de descobriments d'aquests petits cossos.

 

   L'equip de planetologia


Fins al present, els dos únics planetes objecte d'interès per part del GEA són Júpiter i Saturn. Aquest treball no ho realitzem de forma aïllada, sinó com integrants d'un equip internacional del que formen part el Programa Nacional Francès per a la Planetologia (Observatoris de Pic du Midi, Meudon i el Bureau des Longitudes), la Universitat del País Basc, Donald Parker (Florida), Isao Miyazaki (Japó), a més de l'OAM i el GEA i altres col·laboradors ocasionals. Algunes de les tasques estan directament relacionades amb l'International Jupiter Watch (en suport de missions espacials d'exploració planetària).

 

Cúpula del telescopi d'1 m de Pic du Midi.

El nostre equip està dirigit pel Dr. Sánchez Lavega (Universitat del País Basc) i són diverses les tasques concretes encomanades al GEA, entre les que destaquen la patrulla o vigilància contínuada amb el fi de detectar fenòmens planetaris poc usuals (principalment per part de l'OAM i l'OED), recollida, selecció i processament d'imatges CCD, anàlisi de dades i estudi de resultats, així com de forma molt important, el desenvolupament dels programes informàtics necessaris, especialment el LAIA que és la eina de processament i d'anàlisi emprada per l'equip.

En l'apartat observacional, s'utilitzen els nostres telescopis encara que bàsicament les dades emprades són les obtingudes amb el telescopi d'1 metre de l'Observatori de Pic du Midi (dedicat exclusivament a aquestes tasques), amb telescopis d'altres observatoris professionals, pel telescopi espacial Hubble i les provinents de sondes espacials. Malgrat això, els petits telescopis moltes vegades han estat decisius quan s'ha tractat de seguir contínuament certs fenòmens, com van ser el casos, per exemple, de l'erupció de la SEB de Júpiter de 1993, l'evolució dels impactes del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Júpiter, les tempestes polar i equatorial de Saturn de 1994 o més recentment la interacció d'un oval de llarga vida de la Zona Tropical Sud amb la taca roja de Júpiter al 1997. També van ser els telescopis d'aficionat els qui van alertar de la fusió dels ovals de llarga vida (WOS) BC i DE de Júpiter.

Tots aquests esforços combinats han donat lloc a un bon nombre de "descobriments" i a una notable producció científica.

El telescopi d'1 metre de Pic du Midi (Observatoire Midi-Pyrenées) és mundialment conegut perquè malgrat la seua grandària relativament modesta, compta en el seu haver amb la majoria de les millors imatges planetàries preses des de terra.

planetes.gif (2293 bytes) mapaweb.gif (1879 bytes) inicial.gif (2093 bytes)