gea_transp.gif (1597 bytes)

L'OBSERVACIÓ VISUAL DE SATURN
Instruccions per a ús privat

trans.gif (43 bytes)
trans.gif (43 bytes)

© GEA

 

 

 

 

int1.gif (841 bytes)

int2.gif (841 bytes)
blank.gif (49 bytes)  

Saturn és el 6è planeta del Sistema Solar i l'últim dels coneguts a l'antiguitat i possiblement el planeta més popular al mostrar un sistema d'anells, que fins i tot amb ajuda òptica modesta com un petit telescopi, es mostra com un espectacle d'extraordinària bellesa. Avui sabem que tots els planetes gegants tenen anells, però els de Saturn són els únics fàcilment visibles des de la Terra.

Saturn, al igual que Júpiter, és un altre gegant de gas. Orbita el Sol a una distància mitjana de 1.430.000.000 quilòmetres. El seu diàmetre equatorial és de 120.000 quilòmetres (unes 9 vegades el diàmetre de la Terra) i presenta un volum 740 vegades major que el del nostre planeta, la qual cosa el converteix en el 2n planeta més gran del Sistema Solar després de Júpiter. El seu aspecte és summament aixefat pels pols (el radi polar és quasi un 10% més curt que l'equatorial), per causa de la seva ràpida rotació, que és una mica superior a les 10 hores. Encara que la seva massa és 95 vegades la de la Terra, la seva densitat mitjana és de tan sols 0,7 grams per centímetre cúbic, és a dir, inferior a la de l'aigua, la qual cosa significa que si el poguéssim col·locar en un gegantí mar Saturn flotaria!. Això es deu a que la composició de Saturn és de materials lleugers de tipus solar, com són bàsicament l'hidrogen i l'heli.

L'espectacular sistema d'anells converteix a Saturn en un astre únic per a l'observació. A més a més, com siga que el seu eix de rotació es troba inclinat 26° 45' respecte a l'eclíptica, al llarg del seu període orbital al voltant del Sol, que dura 29,46 anys (concretament 29 anys i 166,98 dies), els anells i el globus del planeta ens mostren un aspecte canviant any darrere any, presentant successivament els anells amb la seva màxima "obertura", en posicions intermèdies o, cada 14 anys (més exactament a intervals pròxims a 13,7 i 15,7 anys a causa de l'excentricitat de l'òrbita), de "cantell", fins i tot totalment invisibles durant algunes setmanes. Tot això ocasiona que poguem observar consecutivament ambdós hemisferis, exclusivament el Sud (com el 1972-73 o en el 2002), simultàniament els dos hemisferis, quan l'anell està de cantell (1980 i 1995-96), o únicament l'hemisferi Sud (1987 i 2016). Aquests canvis d'aspecte signifiquen una dificultat addicional per a l'estudi de les formacions del planeta, però al mateix temps li proporcionen gran encant exempt de tota monotonia.

Cada any i tretze dies (378 dies) Saturn es troba en oposició amb el Sol, la qual cosa significa que es troba ben situat per a ser observat des de la Terra. Concretament, la seqüència de la seva visibilitat geocèntrica a partir de la Conjunció és la següent:
 

Conjunció amb el Sol: 0 dies 
Aparició en el cel del matí: 18 dies 
Inici de la retrogradació: 125 dies 
Oposició amb el Sol: 189 dies 
Final de la retrogradació: 253 dies 
Desaparició vespertina: 360 dies 
Conjunció amb el Sol: 378 dies 

 
Les dates de les properes oposicións són les següents:
 

4 des. 2001  18 des. 2002  1 gen. 2004 
14 gen. 2005  28 gen. 2006 11 feb. 2007 
25 feb. 2008 9 mar. 2009 22 mar. 2010

 



int3.gif (838 bytes) int4.gif (841 bytes)
planetes.gif (2293 bytes) mapaweb.gif (1879 bytes) inicial.gif (2093 bytes)
trans.gif (43 bytes)

Grup d'Estudis Astronòmics      

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)