HISTÒRIA DELS OVALS BLANCS DE LA STB (WOS)  

 

Al 1939 van començar a formar-se a la STB tres seccions més amples a mode de desdoblament de la banda, que van envair part de la Zona Temperada Sud. No van aparèixer simultàniament i en ocasions podia esvair-se algun dels seus extrems, encara que van poder ser identificades sense cap gran dificultat any darrere any. Segons relata Peek (The Planet Júpiter, 1958), en ocasions, durant algunes presentacions del planeta, certes seccions que havien sigut prèviament dobles van poder no ser vistes com tals, però en aqueixes latituds la Zona Temperada Sud apareixia ocupada per un fons més fosc, delimitant-se perfectament uns extrems precedents i finals còncaus. Per a una millor identificació d'aquestes seccions més amples o dobles de la STB, Reese va anomenar els seus extrems amb lletres: AB, CD i EF.

Transcurreguts uns pocs anys, les seccions fosques de la STB van anar guanyant longitud, al temps que la Zona Temperada Sud apareixia lleugerament més fosca en aqueixes regions. Va ser llavors quan els observadors van començar a advertir que els detalls d'interès principal no eren les porcions fosques de la STB i de la STZ, sinó les regions clares que quedaven entre elles, les quals van anar prenent cos de grans ovals blancs, poc intensos i molt extensos durant els seus primers sis anys, més reduïts després i cada vegada més brillants i ben definits. D'aquesta manera van néixer els famosos ovals blancs coneguts com BC, DE i FA. Segons Reese, el primer registre que hi ha d'aquests detalls va poder ser l'extrem precedent d'una secció doble de la STB, situat el 14 de maig de 1939 en els 22°II en un dibuix de J.H. Focas. Aquest detall era probablement l'extrem final de l'oval BC.

Al principi, entre 1940 i 1942, la seva extensió va ser considerable, entre 90 i 100 graus, per a contraure's ràpidament. Al 1946 la seva extensió s'havia reduït a uns 50 graus, mostrant ja l'aspecte habitual d'ovals ben definits i a aquest fet es deu la seva denominació de WOS (White Oval Spots), al temps que van  originar profundes badies en la vora sud de la STB. A mitjans dels anys 60 la seva longitud s'havia reduït a uns 15 graus adquirint de vegades un to blanc brillant intens que no ha tornat a repetir-se des de llavors. A finals dels anys 70 les seves dimensions ja eren d'uns 8-9 graus i des de llavors s'han mantingut gairebé constants fins els nostres dies. Reese (ICARUS 14, 343, 1971) va indicar que la corba que millor expressava les dimensions mitjanes en longitud dels tres ovals era una component sinusoïdal amortida sumada al logaritme de l'extensió. Un estudi de les tendències indicava que de prosseguir al mateix ritme la contracció, entre 1992 i 1998 els ovals haurien de desaparèixer. Malgrat això, des de 1980 això no s'ha complert i les dimensions de les WOS han romàs quasi invariables, excepte FA que ha arribat a tenir una longitud de només 5-6 graus.

Deriva i grandària dels ovals blancs de la STB entre 1939 i 1980. Com que el seu moviment és més ràpid que els sistemes II i III, s'ha utilitzat un sistema de rotació especial d'acord amb el seu desplaçament mitjà (Gómez 1980).

   

Fotografies de Júpiter preses amb el telescopi de 5 metres de Mount Palomar. A l'esquerra amb llum blava el 25 de setembre de 1951: noteu les dimensions que posseïa en aquella època l'oval blanc (WOS) de la STB que està a punt d'iniciar el seu trànsit pel meridià central. També es percep que darrere d'ell la STB apareix doble, tal com es comenta més amunt. A la dreta, fotografia en llum roja el 24 d'octubre de 1952: damunt de la Taca Roja (aquí de to clar) s'observa una immensa WOS amb uns 20 graus d'extensió. La taca rodona negra per sobre de la SSTB és l'ombra del satèl·lit Ganímedes.

wos_evol.jpg (18224 bytes) Història evolutiva dels ovals de la STB segons J.H. Rogers (The Giant Planet Jupiter, Cambridge University Press, 1995).

(1) Dècada dels anys 40

(2) Anys 50 i 60

(3) Dècada dels 70

(4) Anys 80 i 90

Noteu com en els darrers temps hi ha hagut una fenomenologia complexa, que inclou esvaiments de la STB.


planetes.gif (2293 bytes) inicial.gif (2093 bytes) continua.gif (1784 bytes)
mapaweb.gif (1879 bytes)