gea_transp.gif (1589 bytes)

El survey del Harvard College Observatory
Annie Jump Cannon

trans.gif (43 bytes)
trans.gif (43 bytes)

spain.gif (899 bytes)

 

blank.gif (49 bytes) 

 

int1.gif (841 bytes)

int2.gif (841 bytes) blank.gif (49 bytes)
blank.gif (49 bytes)

 Harvard.jpg (1391 bytes)

cannon1.jpg (3940 bytes) Annie Jump Cannon va néixer l'11 de desembre de 1863 a Dover, Delaware. Es va graduar a la Universitat de Wellesley el 1884. Durant diversos anys va viatjar i va conèixer Europa. També es va afeccionar a la fotografia i a la música. El 1894 va tornar a Wellesley durant un any per seguir un curs avançat d'astronomia, i el 1895 es va matricular a Radcliffe per assistir als ensenyaments impartits pel professor Edward C. Pickering, que era director del Harvard College Observatory.

Al 1896 Annie Jump Cannon va ser empleada pel professor Edward C. Pickering per catalogar les estrelles variables i per classificar els espectres d'estrelles observades des de estació d'Arequipa.

No era excepcional contractar una dona, perquè entre el personal de Harvard hi havia moltes dones, i es referien a elles com a "computadores" perquè realitzaven la classificació d'estrelles i la reducció de dades complexes. Cobraven cinquanta centaus l'hora. Unes altres dones que hi treballaven d'ajudants eren conegudes com a "registradores" perquè enregistraven les dades.

A Harvard, juntament amb
Williamina P.S. Fleming, va dedicar els seus esforços al projecte ambiciós de Pickering, començat l'any 1885, que consistia en el registre, classificació i catalogacio dels espectres de totes les estrelles fins a la novena magnitud.

L'esquema de la classificació espectral per la temperatura superficial emprat en el projecte, i més tard convertit en universal, va ser en gran part el treball que ella va desenvolupar a partir de sistemes anteriors, i així va determinar i classificar els espectres de més de 225.000 estrelles. El seu treball va ser publicat en nou volums amb el nom de Henry Draper Catalogue (Cannon i Pickering, 1918-24).

El 1911 va succeir Fleming com a responsable de l'arxiu fotogràfic i el 1938 va ser nomenada professora d'astronomia del William Cranch Bond. A partir de 1924 va estendre el seu treball i va catalogar desenes de milers d'estrelles addicionals fins a la magnitud 11 per a la Henry Draper Extension (1925-1949), de dos volums. En el transcurs del seu treball també va descobrir unes tres-centes estrelles variables i cinc noves.

Entre els nombrosos honors rebuts, va ser nomenada doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford (1925), el primer concedit a una dona. L'any 1923 va ser elegida una de les dotze dones americanes vives més importants. El 1931 li fou concedida la medalla Henry Draper de la National Academy of Sciences. L'any 1933 va establir l'Annie J. Cannon Prize de la Societat Astronòmica Americana. Es va jubilar oficialment de l'observatori el 1940, però va continuar la investigació fins a la seva mort a Cambridge, Massachusetts, el 13 d'abril de 1941.

cannon2.jpg (4591 bytes)

 

cannon.jpg (19703 bytes) Quan al 1911 van designar la Srta. Cannon encarregada de l'arxiu fotogràfic de l'observatori, va començar a examinar sistemàticament les plaques fotogràfiques per classificar totes les estrelles fins a la novena magnitud (un quart de milió). La velocitat a la qual Cannon treballava era fenomenal. Va classificar 5.000 estrelles per mes entre 1911 i 1915. Per mantenir aquest ritme va ordenar el treball de manera que examinava la placa fotogràfica i donava en veu alta una designació alfabètica per a cada espectre estel·lar a una ajudant que enregistrava la dada en un quadern especial. Per a les regions escassament poblades del cel, Cannon va assolir un índex de més de tres estrelles per minut. En regions més denses l'índex baixava a la meitat. En el seu quadern de registre anotava la data i l'hora en què començava i acabava cada sessió de classificació.
Va establir el sistema de classificació espectral de les estrelles usat avui en dia, el famós OBAFGM, i amb una simple inspecció era capaç, per a cada tipus, de determinar el grau de subdivisió (de 0 a 9). Encara que abans de 1915 ja havia acabat de classificar els 225.300 espectres estel·lars del Henry Draper Catalogue, després cada estrella va haver de ser identificada, i la posició i magnitud, verificades correctament a partir d'altres catàlegs de l'època, la qual cosa va allargar els treballs alguns anys més. El primer volum va ser publicat el 1918, i fins l'any 1924 no va estar disponible el novè i últim. No prou contenta amb això, va prosseguir amb aquest treball la resta de la seva axistència fins que el catàleg va contenir unes 400.000 estrelles, amb la qual cosa es pot dir que hi va consagrar tota la vida. El Henry Draper Catalogue ha estat una eina bàsica per a les següents generacions d'astrònoms.

 

int3.gif (838 bytes) int4.gif (841 bytes)
anterior_red.gif (1701 bytes) mapa_red.gif (1789 bytes) inicio_red.gif (1659 bytes)
trans.gif (43 bytes)

Grup d'Estudis Astronòmics      

trans.gif (43 bytes)
blank.gif (49 bytes)